A tothom li ha de fer il·lusió tocar alguna vegada a la Sala 1 del Razzmatazz. Era l’ocasió perfecte, però no quèiem que el fet que fos la nit de sant Joan i que, ademés, formés part d’un programa que es diu “Club” i que converteix el concert en un showcase, difuminés totalment la celebritat.

Anava de casa al Razz més que content (l’entrada corresponent així ho hauri de demostrar), però tot es va anar diluint de mica en mica. Toot i trobar-se una Razz esplèndida com sempre, segueix tenint una PA de discutible calitat, a més d’una acústica irreverent. Com a curiositat, els deuria fer mandra, i a control tenia una PM5, mentres que a monitors disfrutaven d’una H3000 (casum!). Sembla ser que el de monitors no es va currar massa la feina, fent incomprensible el “missatge” musical a l’exterior. A fora, no em vaig sentir mai a gust, tot i les felicitacions casi constants dels tècnics de la sala. L’espai és difícil, amb un greu descontrolat cada dos per tres i el fantasma constant dels monitors (una bola de greus que se sentia sota el balcó de FOH). Relativament poca gent, però era obvi en una nit senyalada com l’anterior. Unes 500-600 persones, més que entregades, això sí, a un Marky Ramone & Friends, com sempre, entregats.

Delicies del destí, empalmàvem el concert amb la facturació d’un vol BCN-Amstrerdam. Demà 25 tenim un altre showcase promocionant una marca (que no ve al cas, pot ser demà) de roba i ara mateix ens trobem amb el què anomenen “dia pont”, on dels “no-fer-res” es passa a “l’assaig” constant. Coses de la feina.

Bon hotel, això sí, al centre d’una Amsterdam que sempre recordo amb molta il·lusió. Bonica i tranquila ciutat, on es un plaer passejar-hi i adonar-se que son les 11 tocades i encara es disimula un cel prou blau. 

Ja veurem com anirà la resta… temps al temps.