A TV3 amb en Roger Mas (i a Girona amb en Quico Pi)

Dijous passat tocava afrontar un petit i curiós repte. Els del programa DeProp de TV3 ens van citar per enregistrar un peculiar concert. Dic peculiar perquè la idea era fer el repertori convencional en un escenari, però sense públic. Ningú. De fet l’escenari era una planxa cuadrada de mirall, amb una pantalla de vídeo impressionant en un cantó i tot il·luminat de manera espectacular. Un munt de càmares totes elles robotitzades (els operadors, al costat de l’escenari, permitien no tenir ningú pululant per entre els músics) i, evidentment, tot el montatge de so específic. Els músics situats en rotllana al voltant d’un punt invisible al mig, centrant la seva atenció a en Roger, evidentment.

Vem volver col·laborar tan amb el director i realitzador del programa com amb la idea de ponderar un so final millor. Per això, a més a més de permetre la disposició anterior, vaig decidir utilitzar el mínim de monitors possibles… de fet només 3 (eren 7 músics). La idea era emular un assaig convencional, permetent dinàmiques d’instruments més naturals i que els músics estiguessin pendents del so directe i real, en comptes d’estar atents sempre a un monitor que, alhora, “contaminaria” el so real. Vem col·locar un monitor per a en Roger (per bàsicament veu i guitarra), un altre a en Guitó (ja que porta un teclat electrònic i també canta) i un tercer a en Pinyu Martí, el bateria, justament perquè és qui més dinàmica genera i, segurament, es quedaria “sord” en certs moments. I no va ser lo millor… casum.

El problema va ser que no vaig contar amb l’acústica de la sala, molt és gran que un assaig i bastant ben acondicionada acústicament (una lona espessa negra que volia emular l’infinit evitava qualsevol rebot acústic). Tampoc vai contar amb els propis nervis dels músics, totalment justificats en qualsevol directe, més ara per televisió. Però tot i que des del meu (humil) punt de vista el resultat és prou bo, sempre va quedar una sensació de “podriem haver fet més”.

El control estava a més de 100 m de plató, en una petita sala on dominava una PM1D i monitors Genelec i Yamaha NS-10. Crec que tot i ser un directe on, per la causa anterior, tenia menys dinàmica de l’esperada, el resultat va ser prou bo. Ja ho veurem a l’estiu, quan s’emeti.

Per altra banda, ahir em va tocar portar en Quico i la seva banda a Girona, dins del marc del Black Music Festival a la sala de cambra de l’Auditori de Girona. Coses curioses, com trobar-se amb un espai molt ben acusticat, per a 300 persones, però amb només 4 UPAs, amb llurs subgreus i una minsa i com sempre ineficaç PM1000 de Yamaha, amb només 16 canals dels 26 que necessitava. Però l’espectacle va funcionar i molt bé. En Quico va aconseguir seduir el llarg centenar de persones que hi van anar, amb el seu habitual repertori basat en el seu últim disc “Tot” però amb llargs i curiosos discursets entre cançó i cançó. Per la meva part, felicitar de nou el personal tècnic de la sala, disposada a dir sempre “sí” i a fer una feina molt ben feta.