Recordo de petit passar les vacances amb els meus pares a Benasque. Ho feiem junt amb una alttre família i convertiem aquell “viatge” de casa fins al càmping en tota una aventura. L’altre dia deuria fer el mateix camí, amb poques variacions, com si res en un matí qualsevol. Eren només 4 h de furgoneta, tot un plaer en una gira com aquesta.

També he perdut el respecte als avions. Ara n’hi ha de dues classes: els que tarden molt i els que no tarden. Dic “tardar” perquè és més aviat una mesura subjectiva. Tancava l’últim post al mateix aeroport d’Amsterdam. Es presentava un vol plàcid fins a Milà (menys de 2 hores), una nova ruta amb furgoneta (1 h) i tornar a un escenari. A Piacenza, un poble que curiosament vai visitar els dies que era a Milàn amb en Roger Mas fent el màstering de Tel·lúriques.

Les sorpreses, com no, van començar a dins de l’avió. De 2 h de vol (ja se sap: sortir del finger, buscar pista i enlairar-se, etc.) vem passar a unes (des)agradables 2 h d’espera (nosequè d’una porta que no tancava) i les 2 h de vol corresponents. 4 h en total, que haurien de convertir un vol normal en un dels que “tarden”. Doncs ni així. Si ja vaig perdre el respecte al pont aeri (i més ara que he descobert l’AVE), a les 4 h d’avió crec que també. I 4 h d’avió ara ja et porten molt i molt lluny.

La següent sorpresa va ser veure com l’hora escassa de furgo es convertien en casi 2, típic d’un poble Italià que viu sumís (o això sembla ser) en un caos de tràfic constant. I després, com no, trobar-se amb el concert: una mega-esplanada i un equip Mackie deplorable. Sí, val, molta bona atenció dels nanos que ho montaven, amb tot l’amor i estima que segurament deuria posar jo als meus 18 anys… pero no deixa de deixar-me un gust agredolç de boca: poca pressió sonora i molt de temps perdut mirant de no sobrepassar els 0 dB (que l’etapa es calenta i es para). Ah val…

L’endemà, a les 8 del matí en punt (després d’esperar a un membre de l’equip que s’acabés de llevar) ruta cap a Esolvènia (SLO)… al segon festival més important de rock dur del país… quina sort tu que no hem anat al tercer més important… Mai havia sentit un despreci i una desorganització tan gran. Si hagués pogut, hagués marxat als pocs minuts d’haver arribat. Tot males cares, molta paciència i paciència extra… Només voliem una aigua (portàvem 5 h a la furgo… sense vidre): “wait around 1 or 2 hours… then may be”… Ah collons… I no parlem de l’equip: una LS9 i una PA volada de dudosa qualitat, que tampoc he pogut comprobar ja que ni estava ben montada ni tan sols hi havia la corrent suficient.

Escric això a l’habitació (minúscula) d’un hotel situat a 30 minuts de l’escenari, minuts abans de tornar a tocar (un hotel sense WiFi). Per cert, dies després (penjo aquest post més tard del què està escrit) ens adonem que ens van donar l’hotel de la banda telonera, mentres que ells disfrutaven de l’hotel de luxe… Veieu la desorganització? A saber com acabarà tot… Però decepcionant per ser “el segon millor festival del moment”. Això sí, tots seguint donant el 100%, o potser més, tal i com ha de ser.